Eixos temàtics

Inici » Sobre el congrés » Eixos temàtics

Introducció per generar debat

Han passat aproximadament vint-i-cinc anys des que es va iniciar la revolució digital i es va començar a desenvolupar l’economia i la societat digital. La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat la digitalització de l’economia i la vida, amb implicacions molt profundes. L’expansió del teletreball recolzat en plataformes digitals és només una de les moltes transformacions en curs, derivades de múltiples avenços tecnològics recents: ordinadors ubics, telèfons intel·ligents, xarxes socials, computació al núvol, Internet de les coses, intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic, el big data, la tecnologia blockchain i la robòtica.
 
Al començament, Internet va afavorir una nova generació de procomuns, com els procomuns digitals i urbans, i més recentment el cooperativisme de plataforma – que apunta a la possibilitat d’augmentar l’escalabilitat de l’economia social. Però també s’ha produït una reinvenció i reimpuls del capitalisme digital, resultant en una concentració econòmica més gran, capacitat de control social i un augment de les desigualtats. Particularment, des de l’esclat de la COVID-19 s’ha incrementat la violència de gènere i la crisi de cures s’ha aguditzat.
 
Coincidint en el temps, també han passat vint-i-cinc anys des que la Plataforma d’Acció de Beijing (Nacions Unides, 1995) va establir l’agenda global per a la igualtat de gènere. Des de llavors s’han donat importants avenços, però també retrocessos alarmants. Les 7 edicions anteriors del Congrés d’economia feminista han jugat en aquest sentit un paper de pes en el desenvolupament d’una crítica des de la teoria feminista a l’economia hegemònica, així com en l’anàlisi i la promoció de possibles estratègies transformadores.
 
Tot i que aquests dos processos – revolució digital i impuls global de l’agenda per la igualtat de gènere – han coincidit en el temps, són pocs els estudis que han analitzat el vincle entre la digitalització i la igualtat de gènere: L’expansió d’economia digital afavoreix o perjudica la igualtat de gènere? Què caracteritzaria una economia digital feminista? Com es pot adoptar o desenvolupar tecnologia interseccional? Tot i que aquestes són preguntes rellevants, s’han abordat de manera limitada fins ara.
 

Apunts sobre l’estat d’art als estudis acadèmics

Una revisió sistemàtica de la literatura científica dels darrers vint-i-cinc anys mostra que els estudis actuals han abordat elements dispersos com l’accés desigual a la tecnologia, la inclusió laboral de les dones, la tecnologia discriminatòria per gènere o la conciliació entre vida laboral i personal. L’evidència inicial suggereix que el model de digitalització actual reprodueix la ben establerta exclusió, segregació i bretxes de gènere i interseccionals presents a l’economia en general. A més, sembla que està generant un debat sobre l’impacte ambivalent en la distribució desigual del treball reproductiu i de cura. D’altra banda, sorgeix un interès recent per les seves implicacions en matèria de violències de gènere, per exemple, respecte a les violències digitals.
 
Podríem referir-nos a una pluralitat d’enfocaments de gènere en les anàlisis de l’economia digital. El primer conjunt de treballs es va desenvolupar a partir de la teoria feminista de les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC), basat en un marc feminista sobre les TIC i la tecnologia digital, però sense una dimensió econòmica específica. Les contribucions d’aquest primer enfocament donen suport a què la tecnologia no és neutra quant al gènere, sinó que està integrada per dinàmiques que mantenen el sistema patriarcal d’opressió de les dones, i com noves pràctiques basades en el gènere com a mecanisme de control sorgeixen en els usos de la tecnologia. Aquest enfocament proporciona una anàlisi tecnològica crítica, però no té una anàlisi econòmica.
 
El segon conjunt d’avenços de recerca acadèmica recent s’ha donat a l’economia política feminista’, caracteritzada per una anàlisi econòmica, política i feminista sobre el poder i l’economia a partir d’una anàlisi crítica de l’economia hegemònica; això no obstant, en aquesta ocasió sense una dimensió específica de les TIC. Aquesta línia de treball inclou algunes de les crítiques polítiques i feministes al sistema hegemònic de creació de valor. Sota aquest enfocament, el treball de plataforma replica altres patrons històrics de dominació colonialista econòmica i cadenes globals de sistemes productius i reproductius – com ara a través del treball domèstic en plataformes de serveis sota demanda.
 
Finalment, el tercer enfocament, ‘anàlisi econòmica convencional i participació i treball de les dones a l’economia digital’, és el més visible perquè emmarca alguns dels treballs d’institucions internacionals com el Banc Mundial. Aquest tipus d’anàlisi de gènere és sinònim de dones, però no té una anàlisi feminista o altres enfocaments crítics, tant en les seves dimensions tecnològiques com econòmiques. Des d’aquest tipus d’estudis s’han identificat no obstant les disparitats en l’accés, la capacitat d’ús i les maneres d’involucrar-se en les TIC. També suggerit intervencions polítiques per reduir les bretxes de gènere, com ara promovent el talent femení i fomentant les carreres STEM entre les estudiants. Aquesta línia de recerca també examina la diferència de gènere en l’estructura ocupacional de l’economia digital i la bretxa salarial. Finalment, aquest tercer enfocament aborda també la flexibilitat de temps i espai laboral que pot proporcionar l’economia digital.
 

Auge i agenda de noves pràctiques, activisme feminista digital i entramat econòmic digital feminista

L’activisme tecnològic impulsat per grups de dones ha seguit el seu curs durant aquests vint-i-cinc anys, i l’actual quarta onada de feminismes ha portat una nova generació d’activisme digital: els feminismes digitals. Aquests promouen i construeixen marcs i tecnologies amb perspectiva de gènere i interseccional, proposant la necessitat de superar principis i valors de la cultura lliure i el procomú digital des d’un enfocament feminista, en què l’anonimat o la seguretat prenen nous significats. Experiències com la de feminisme de dades, o autories de dades en clau de gènere per desmuntar estereotips en el disseny d’aquests, són aquí bon exemple. També les iniciatives que promouen la digitalització feminista de l’economia social, combinant la digitalització amb la feminització de les organitzacions per contrarestar l’efecte d’increment de les desigualtats que generen els processos de digitalització. O el desenvolupament de noves tecnologies descentralitzades com el blockchain, que està generant moltes expectatives del seu potencial democràtic, però el mateix nombre de crítiques pels seus enfocaments androcèntrics de la tecnologia. Així mateix, emergeixen visions feministes de DAOs (organitzacions autònomes autogestionades, sostingudes per tecnologia descentralitzada), connectant el potencial transformador del feminisme i la interseccionalitat amb les tecnologies descentralitzades.
 

Preguntes i temàtiques obertes

La VIII edició del Congrés d’economia feminista és una gran ocasió per poder debatre l’estat d’anàlisi i de pràctiques i continuar avançant amb noves contribucions, i entre totes ser una palanca de canvi per a una economia digital feminista. Aquesta és una llista de possibles preguntes i temes per eixos de partida per estimular les vostres contribucions – però no és exhaustiva, les propostes que abordin altres temes relacionats també seran benvingudes.
Empty
EIX Macroeconomia referit a macroprocessos
  • En quina mesura la revolució digital ha reforçat o reinventat el capitalisme, l’heteropatriarcat, el colonialisme o ha obert la possibilitat a altres horitzons transformadors per a la sostenibilitat de la vida?
  • En un context de postpandèmia i guerra, quines anàlisis resulten des dels feminismes de l’estat de la globalització, migracions, cooperació internacional, geopolítica internacional, conflictes armats, i les propostes transformadores i agenda feminista al respecte?
  • Quines visions feministes hi ha respecte al sistema financer internacional i la política monetària internacional? I respecte a l’euro? I en el debat sobre les criptomonedes?
  • Quin és l’estat de les revisions i propostes des dels feminismes de les teories de creixement i decreixement (econòmic, digital, etc.)?
  • El model actual de digitalització i d’economia digital afavoreix o frena la igualtat de gènere? Quins impactes tenen en termes de raça, diversitat sexual o classe? Com es creua el gènere amb altres eixos de discriminació a la societat digital emergent?
  • Què poden aportar les economies feministes contra l’explotació dels recursos naturals o la insostenibilitat i les desigualtats lligades al canvi climàtic?
  • Quines lectures des de l’economia feminista s’han fet de les crisis sistèmiques, les crisis múltiples i la interrelació entre elles? En quina mesura la digitalització aguditza o dóna vies de sortida a situacions de crisis actuals o potencials?
  • Com abordar la crisi mediambiental? En quina mesura les noves tecnologies són causa o poden contribuir a la sostenibilitat mediambiental? (Des de l’economia circular, energies alternatives, etc.)
  • Com es traslladen els conceptes clau de benestar, bon viure i vides visibles a l’esfera digital i la seva dimensió econòmica?
  • Com abordar l’economia política de les violències masclistes? Economia del “bon tracte”?
  • Quines lectures es fan des de l’economia feminista al gran debat generat arran de la digitalització al voltant del futur de treball, a partir de fenòmens com l’expansió del teletreball, el dret a la desconnexió digital, o condicions laborals flexibles però precàries?
  • Quina educació financera, econòmica i tecnològica s’està promovent des de l’àmbit educatiu?
EIX Microeconòmic, referit a dinàmiques de grups

(Empreses, cooperativisme, xarxes de suport mutu, unitats familiars, etc.)

  • Quin és l’estat després del COVID de les alternatives econòmiques al capitalisme? Com podrien entroncar amb alternatives econòmiques a l’heteropatriarcat?
  • Com intenten les plataformes digitals mitigar o aprofitar-se de les desigualtats de gènere?
  • Com es comporten els diferents models d’economia de plataforma (més orientats a la transformació social davant de més orientats a l’extracció i el benefici), en termes d’inclusió i diversitat de gènere?
  • Què caracteritzaria una plataforma digital feminista? I una masclista? Què implica una digitalització feminista de l’economia davant del model actual?
  • Quins reptes i oportunitats ofereixen a les pràctiques agroecològiques els nous recursos de gestió, traçabilitat, o distribució que ofereixen les TIC?
  • Quins reptes i oportunitats sorgeixen per a l’economia feminista respecte altres enfocaments com l’economia social o la innovació digital oberta?
  • Quines mesures i pràctiques d’igualtat estan posant en marxa les organitzacions i com es vinculen respecte a l’economia i la tecnologia? Com seria un pla d’igualtat digital?
EIX Cures
  • Què compta com a pràctiques de cura i per què? Com s’entenen i s’apliquen les cures dins de les empreses, l’acadèmia o les institucions?
  • Quin paper pot tenir la tecnologia en el futur de les cures? Com influeix el tecnoutopisme en el rol que aquesta juga? És la tecnologia part de la solució? Com podem dissenyar tecnologies que parteixin d’una concepció de la cura interdependent i que promogui el bé comú?
  • Quin paper atorga als límits, les vulnerabilitats i les eco-interdependències la societat digital actual? Com ha canviat l’homo economicus i quin futur li depara?
  • Quins models en l’àmbit de les cures estan emergint a l’economia de plataforma i el cooperativisme de plataforma? Quins reptes i oportunitats ofereixen en clau feminista?
  • Crisi de cures i quines cures a la societat digital? Com prenen forma les diferents relacions entre cura reproductiva i productiva? Què es considera com a treball de cures a la societat digital? Com ha afectat l’auge del teletreball?
  • Com es cuiden les cures a les organitzacions en xarxa i en la seva interconnexió amb altres contextos de cures (llar, família, comunitat, barris, etc.)?
  • Quines metodologies i tècniques ens poden ajudar a resoldre aquest tipus de preguntes en una concepció transversal de les cures?
EIX Polítiques públiques
  • Polítiques públiques feministes i economia digital? Quines han estat les actuacions de les administracions polítiques i regulatòries – per a l’economia digital i la digitalització – des de la transversalitat de gènere?
  • Com pot donar suport a la tecnologia a la incorporació de la transversalitat de gènere en actuacions polítiques de regulació i/o promoció econòmica?
  • Com encaren les ciutats els desafiaments i les oportunitats de la revolució digital?
  • Quines polítiques d’apoderament de dones des de la tecnologia? Com avancen o poden millorar els programes per impulsar dones tecnòlogues?
  • Com desenvolupar i articular pressupostos públics amb perspectiva de gènere i dades obertes?
  • Quines noves estratègies poden contribuir a superar resistències i bloquejos a l’administració pública respecte a problemàtiques de gènere?
  • El big data i la intel·ligència artificial poden estar al servei de les polítiques públiques econòmiques? I amb una mirada feminista o de gènere?
  • En quins models i pràctiques la tecnia impulsa o empobreix els processos participatius?
  • Com és possible incorporar perspectiva de gènere a la política fiscal?
  • Com seria la transparència de les administracions recolzada per les dades obertes amb enfocament de gènere?
EIX Tecnologies i economies digitals
  • Com funcionen els algoritmes en termes de gènere? Com ​​és una auditoria feminista d’algorismes?
  • Què caracteritza una política de dades feminista?
  • Com es relacionen els desenvolupaments tecnològics com blockchain amb el gènere?
  • Què caracteritza les concepcions androcèntriques de la tecnologia?
  • La vida al centre de l’economia o la vida al centre de la tecnologia? ¿Tecnologies descentralitzades per posar la vida al centre?
  • Hi ha elements comuns entre els falsos neutrals al voltant de l’economia i la tecnologia?
  • Com encaixa la llibertat digital amb la igualtat i diversitat? Les tecnologies lliures i obertes, per a qui? Lliures de què?
  • Quins són els límits humans, tècnics i ecosocials de la tecnologia i l’esfera digital?
  • Quines pràctiques estan emergint per resoldre la bretxa de gènere en tecnologia?
  • Quines competències digitals estan relacionades amb una economia digital feminista?
  • Cap a un decreixement tecnològic o un canvi de model tecnològic?
  • Identitat de gènere i tecnologia: robots, robots, robots?
  • Quin coneixement i en quins llocs (digitals)? En mans de les GAFAM o de procomuns digitals renovats?
EIX Epistemologies i metodologies
  • En quina mesura Internet ha afavorit la democratització de l’accés a la informació i la generació de coneixements?
  • Com podrien dialogar les epistemologies feministes amb la investigació-acció i les metodologies col·laboratives recolzades per les TIC? I amb la ciència oberta i la ciència ciutadana?
  • Com generar ecologies de coneixement que posin en valor i en diàleg diverses fonts de coneixement (empíric, experiencial, activista, etc.)?
  • Quines crítiques feministes es plantegen a les metodologies d’anàlisi econòmica? I quines propostes emergents hi ha com a alternativa?
  • Són –o en quines condicions serien– feministes els principis emergents de la cultura digital: cocreació, obertura, agilitat, llibertat?
  • Quines noves estratègies metodològiques és possible establir entre tècniques quantitatives i qualitatives, entre el digital i el offline?
  • Quin tipus de coneixements experiencials i teòrics per a quins models empírics, interpretatius o híbrids en la investigació feminista?
  • Com reinterpretar el progrés científic i/o avançar cap a una filosofia de la ciència feminista i interseccional?
  • Quin rol crític i emancipador poden aportar nous dissenys de recerca contra injustícies epistèmiques, violències masclistes i visions androgèniques de l’impacte de la ciència?
Skip to content