Cooperació internacional des dels feminismes

Suècia ha decidit l’octubre del 2022 posar fi a la seva innovadora política exterior autodefinida feminista després de gairebé una dècada. El 2014 Suècia es proclamava com el primer país al món a tenir una política exterior feminista. Després vindria altres països com el Canadà, Luxemburg, França, Mèxic, Espanya i Líbia, i sembla que ben aviat també ho faran Alemanya i els Països Baixos. En el marc d’aquestes polítiques exteriors estan incloses, directament o indirectament, les polítiques de cooperació internacional que també es presenten com a feministes. Tot i això, l’impuls feminista en política exterior s’ha vist truncat amb el canvi de govern de Suècia i l’entrada d’un partit d’extrema dreta. Això demostra que el canvi cap a una política exterior feminista amb èxit ha de transcendir les conviccions polítiques i convertir-se en una prioritat internacional per consolidar-se.

Espanya és un dels pocs països que ha llançat una guia de la seva política exterior feminista i que compta amb una Agència Internacional de Desenvolupament, AECID, que diu que és #cooperació feminista. En diferents fòrums realitzats des de les institucions, el tercer sector i els moviments de base, es debaten des de fa anys els reptes i els desafiaments que suposa aconseguir una política exterior i de cooperació feminista. Al centre d’aquest debat hi ha com definir els objectius i els eixos que articulen aquestes polítiques feministes, i com es materialitzen. I ara se suma consolidar les propostes feministes de canvi. De fet, recentment al mes de setembre, la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament i Oxfam Intermon van organitzar una Jornada – Debat “Política de cooperació feminista. Reptes i oportunitats en el context actual”. En aquestes jornades es convidava a participar en la reflexió sobre com transitar cap a una cooperació, necessàriament feminista, que obtingui un veritable impacte transformador i promogui canvis estructurals i sistèmics. Només uns mesos abans Oxfam Intermon havia presentat el seu document de debat i proposta “Més enllà de les paraules. Cap a una política de cooperació feminista i transformadora” on presenten algunes directrius a seguir. També La Coordinadora d’organitzacions per al desenvolupament havia definit el seu marc conceptual afirmant que “la cooperació feminista busca la transformació de les nostres societats, que són capitalistes, patriarcals, androcèntriques, colonials i racistes”. Si bé sembla que hi ha un gran avenç per part d’algunes organitzacions a resignificar la política exterior i de cooperació des de lògiques feministes, el debat no està tancat i encara hi ha espai a aportacions tan important com les de l’economia feminista.

El VIII Congrés d’Economia Feminista vol participar d’aquest diàleg obert sobre Política Exterior i de Cooperació des dels feminismes i posar el focus al lloc que ocupa l’economia feminista. L’objectiu és obrir un espai de reflexió i diàleg que permeti asseure les bases de com ha de ser una economia exterior i de cooperació internacional feminista des de les propostes transformadores de l’economia feminista. Conscients de les objeccions que poden suscitar parlar d’economia feminista i política exterior i cooperació internacional considerem que és un debat que tot i ser complex ha de ser abordat.

En el marc del congrés d’Economia Feminista convidem actors locals i internacionals, d’Amèrica Llatina i el Caribe, de les institucions, de les agències de cooperació, del tercer sector, dels moviments socials, dels grups de base a què comparteixin les seves reflexions i experiències al voltant de com s’ha de construir una política exterior i de cooperació feminista des de l’economia feminista. Al web del VIII Congrés d’Economia Feminista podeu trobar més informació sobre el congrés i totes les temàtiques que aborda a més de la present de Política Exterior i Cooperació Feminista. Les vies per participar són a través de: 1) comunicacions orals o escrites/posters; 2) tallers, debats i altres propostes culturals i artístiques; 3) datathon feminista sobre violències masclistes; 4) open space; 5) expositores. Al següent link té més informació respecte a les diferents maneres de contribuir. Per garantir la participació de totes aquelles persones i entitats que ho desitgin, el termini per presentar propostes s’ha ampliat fins al 30 de novembre de 2022. Us convidem que hi participeu i que feu disseminació i compartiu aquesta informació amb aquelles persones i organitzacions que puguin estar interessades a participar d’alguna manera. No volem que cap veu es quedi fora del Congrés.